Rarament els límits dels paisatges es corresponen amb els límits administratius d’un estat, d’una regió o d’un municipi. La Cerdanya n’és un exemple ben clar. És un paisatge que creua la frontera entre les diverses administracions que hi tenen competències, tot esdevenint, alhora, un component fonamental del seu patrimoni comú.

Cap a un paisatge de qualitat

La qualitat del paisatge de la Cerdanya afronta els següents reptes:
  • La conservació dels espais agrícoles, especialment a les planes i als altiplans fèrtils.
  • La preservació i la posada en valor de les estructures del paisatge agrícola i natural de la plana, com ara les tanques i les fileres d’arbres de la closa cerdana, el mas cerdà, l’arquitectura de la pedra seca (murs, refugis i cabanes de pastor, etc.), els boscos de ribera al llarg del riu Segre, o la xarxa de canals i camins, fonamentals per al manteniment de la identitat del mosaic agrícola.
  • La millora de la imatge de l’entorn de les viles, sobretot allà on s’han abandonat les pràctiques agrícoles.
  • La valorització del patrimoni històric del conjunt de la Cerdanya, de la imatge dels pobles tradicionals i de la seva arquitectura, integrant les noves construccions, sobretot les vinculades a les estacions d’esquí.
  • El manteniment de la identitat de les entrades a les poblacions i la seva recuperació en aquells on s’ha perdut.
  • La millora de la imatge dels polígons d’activitat econòmica i de serveis, de les infraestructures viàries i d’altres elements de les perifèries dels nuclis de població.
  • La millora de les vistes escèniques des de les carreteres de la Vall Cerdana, tot creant miradors i punts per al gaudi del paisatge.
  • La recuperació de la identitat d’un territori històricament dividit i que, mitjançant el paisatge comú, pot renovar els lligams socioculturals que uneixen la població a més d’enfortir les seves oportunitats de desenvolupament local.

El paisatge de la Cerdanya

La plana
La Cerdanya configura una àmplia plana d’entre 1.000 i 1.500 metres d’alçària, envoltada per cims i serres d’entre 2.500 i 3.000 metres d’alçària (Puigpedrós, Tossa d’Alp, Penyes Altes del Moixeró, Cadí, Carlit, Puigmal), que s’estén per 40 km de llarg i 7 km d’ample, entre Bellver de Cerdanya i el coll de la Perche, i amb una orientació singular nord-est / sud-oest.

La closa cerdana

La plana i les valls adjacents, com la vall de Carol, estan dominades pels paisatges agraris, estructurats amb la closa cerdana: conreus allargassats, regulars, delimitats per marges o tanques de vegetació perpendiculars als canals i camins, alguns d’origen romà. Les terrasses han permès cultivar els vessants de les muntanyes. Moltes de les closes cerdanes estan associades als masos cerdans, construccions tradicionals agrícoles dels segles XVIII i XIX, considerats com el centre de l’explotació agropecuària i nucli de transformació de la plana.

Boscos, rius i canals
El paisatge forestal està format essencialment per boscos de coníferes, (pi negre, pi roig i avet), que ocupen la mitjana i l’alta muntanya, fins a l’aparició dels prats de pastura per sobre dels 2.300 metres. El riu Segre i els seus afluents (com la Ribera d’Alp, el Carol o l’Eine), amb fileres de trèmols, freixes, oms, pollancres i salzes a la seva ribera, han afavorit el desenvolupament d’un dens entramat de canals i sèquies originaris del segle VIII.

Viles i pobles

La Cerdanya presenta petits pobles i masos repartits per la solana (com Talltendre, Ordèn, Éller, Cortàs, la Bastida, Angostrina, Dorres, Targasona…), allunyats del brogit del fons de la vall, amb una marcada arquitectura de muntanya i un ric patrimoni romànic, que contrasten amb nous creixements urbanístics, sobretot de segona residència, majoritàriament vinculats al turisme. Moltes viles han crescut entre els mosaics agrícoles (com ara Puigcerdà, Llívia, Prats i Sansor, Bellver de Cerdanya, Sallagosa, Er, La Guingueta d’Ix i Osseja, entre d’altres) i entre els forestals (com per exemple Alp, Font-romeu, Èguet o Bolquera). Algunes d’aquestes viles estan immerses en la banalització i l’homogeneïtat dels nous creixements urbanístics.

Els colors de la Cerdanya
Els colors lluminosos de la solana, el verd penetrant de l’obaga, els cims grisos o blancs (depenent de l’estació), els taronges dels afloraments de margues i l’heterogènia plana agrícola constitueixen les principals varietats cromàtiques de la Cerdanya.

Les infraestructures turístiques
El paisatge turístic s’ha desenvolupat al voltant dels dominis esquiables, com per exemple La Molina, La Masella, Font-Romeu, Bolquère Pyrénées 2000 o Err Puigmal, així com en els conjunts residencials.

Els miradors
La Cerdanya presenta excel·lents miradors, com els de Puigcerdà, castell de Llívia o Santa Maria de Bell-lloc, des dels quals la ciutadania i els visitants poden gaudir d’àmplies panoràmiques de la vall i les muntanyes que l’emmarquen i així fomentar valors com el de la contemplació.